23 Robadors no va néixer com un negoci pensat des d’un despatx.
Va començar com comencen les coses bones: entre músics, amics i ganes de muntar un lloc on tocar sense massa normes.
Dos dels fundadors eren músics.
I això encara es nota.
El que es va crear al carrer d’en Robador no era només un bar, ni només una sala de concerts.
Era una mena de refugi nocturn al mig del Raval.
Un club petit, una mica underground, on la música en directe no era decoració sinó el centre de tot.
Des del 2004, les nits aquí funcionen diferent.
L’escenari és petit, el públic és a prop i moltes vegades no queda clar on acaba el concert i on comença la festa.
Jazz, flamenc, jams improvisades, músics que apareixen sense avisar i gent que venia “només a fer una copa” i acaba marxant quan ja gairebé surt el sol.
El barri també forma part de la història.
El Raval real, imperfecte, viu, ple de contrastos i de personatges impossibles.
23 Robadors no intenta semblar una altra cosa.
Precisament aquí està la gràcia.
Lluny dels locals pensats per agradar a tothom, aquest és un lloc amb ànima pròpia.
Fosc, càlid, sorollós a estones i honest sempre.
Alguns venen per la música.
Altres per l’ambient.
La majoria acaba tornant per les dues coses.